L'ús de la primera persona, és una de les fortaleses de la teràpia Gestalt és, com s'ha esmentat, assumir la responsabilitat dels nostres propis pensaments, sentiments i accions: el participant no ha d'amagar-se utilitzant un subjecte col·lectiu.
El terapeuta gestàltic té la funció de guiar el participant perquè prengui consciència de la seva situació (el adonar-se'n).
Hi ha una interacció de jo, tu, nosaltres. El participant s'expressa tant verbalment com amb gestos i moviments.
Anteposa la espontaneïtat al control; la vivència, a l'evitació del que és molest i dolorós; el sentir, a la racionalització; la comprensió global dels processos, a la dicotomia dels aparents oposats… i requereix del terapeuta un ús de si mateix com a instrument (emocional, corporal, intel·lectual) que transmeti una determinada actitud vital en comptes de practicar únicament una tècnica útil contra la neurosi.
- Viure en l'ara.
- Viure en l'aquí.
- Deixar d'imaginar i fantasiar en excés substituint el contacte real
- Deixar de pensar innecessàriament substituint l'acció
- Deixar de aparentar o jugar al “com si”.
- Expressar-se o comunicar.
- Sentir les coses desagradables i el dolor.
- No acceptar cap “hauria”, més que els propis, imposats per un mateix en base a les nostres necessitats i experiències.
- Prendre completa responsabilitat de les accions, sentiments, emocions i pensaments propis.
- Sigui el que vostè és… sense importar el que vostè sigui.